Pràctica 2: Anàlisi comparativa dels sistemes educatius japonès i espanyol

El currículum del segon cicle d’educació infantil a la Comunitat Valenciana queda regulat en el Decret 38/2008, que arrepleguen els diversos continguts i les diferents dimensions que cal treballar, com també el sistema d’avaluació més propici per a aquesta etapa evolutiva. El currículum es basa en els principis maduratius, així com en els aspectes que, com a societat, considerem fonamentals per al desenvolupament integral dels xiquets. No obstant això, aquests valors socials no sempre coincideixen entre cultures o països, la qual cosa pot fer variar sensiblement el currículum final. En aquesta pràctica s’analitzaran les similituds i les diferències que hi ha entre els valors i els procediments del nostre sistema educatiu i el sistema educatiu japonès. A través d’aquesta anàlisi, l’alumne podrà reflexionar sobre els diferents aspectes dels sistemes educatius, posar-los en qüestió i valorar críticament els punts forts i dèbils de cadascun.

Pràctica 13. Anàlisi d’una temàtica d’estudi: el desenvolupament prenatal i el naixement

L’espai europeu d’educació superior (EEES) promou la participació de l’alumnat en la construcció dels seus coneixements sobre les diferents assignatures que formen les titulacions de grau. Amb aquesta pràctica es vol fomentar el desenvolupament de les competències que el grau de Mestre d’Educació Infantil pretén aconseguir en l’alumnat. En l’assignatura de Psicologia Evolutiva de 0 a 3 anys serà fonamental que els estudiants puguen regular el seu propi procés d’aprenentatge i a la mateixa vegada, que participen en dinàmiques de treball en equip, per a desenvolupar projectes de treball comuns. És per aquest motiu que s’haurà de fomentar en l’alumnat la capacitat de cercar, usar i integrar la informació de diferents fonts bibliogràfiques, per a l’estudi dels blocs de continguts de l’assignatura.

Primer punt pràcticum MEEF. Observació, anàlisi i reflexió crítica de la realitat escolar

Pautas para la elaboración del punto 1 de la memoria de prácticas de MEEF.

Segon punt pràcticum MEEF. Observació, anàlisi i reflexió crítica de la realitat de l'aula

Pautas para la elaboración del segundo punto de la memoria de prácticas de MEEF.

En estil de fictes paraules que tenen sentits no fictes: anàlisi de locucions i col·locacions en Joan Roís de Corella en el context del llenguatge literari de la Corona d’Aragó en el segle XV

Aquest article presenta una mostra dels resultats de l’anàlisi detallada de locucions, col·locacions i altres elements fraseològics i d’ordre de mots significatius quant a la caracterització del cabal de llenguatge literari de Joan Roís de Corella. Aquesta anàlisi es fa amb metodologia interdisciplinar de base de lingüistica de corpus i de diacronia lingüistica, i amb el concurs de les tecnologies de la informació i la comunicació (humanitats digitals), que s’apliquen a l’anàlisi de l’aportació lèxica i estilística d’un autor clau com és Roís de Corella a fide calibrar el grau de sintonia i, alhora, d’especificitat del seu llenguatge literari; en quin grau coincideix el seu llenguatge literari amb el d’altres grans clàssics culturals de la Corona d’Aragó, i en què basa, alhora, Roís de Corella la clau de la seua mestria estilística.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 7.1: Processos financers. Continuació

Procés financer. Assentaments comptables especials. Anàlisi d'estats financers.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 9: Creació empresa

Creació d'empreses. Activitat del negoci. Anàlisi de mercat. Màrqueting i comercialització.

Sangre fresca publicitaria: True Blood y las transfusiones de la ficción

El artículo analiza el concepto de transmedia storytelling en su dimensión publicitaria. En cierto modo, las narrativas transmediáticas, esto es, la diseminación de las tramas ficcionales a lo largo de soportes y plataformas diversos pero sinérgicos (letra impresa, cine, televisión) fueron empleadas en primer lugar en el mensaje publicitario, obligado a transmigrar por su carencia de un soporte exclusivo y a cambio por la vocación de colonizarlos a todos. Hoy día es el producto cultural ficcional el que devuelve a la publicidad el préstamo: son los universos ficcionales los marcos más propiciatorios para el consumo, no sólo de la cultura industrial en sí, en cualquiera de sus soportes, sino de todo un rosario de marcas arracimadas en torno a la narrativa ficcional. Analizaremos en detalle este fenómeno en una teleserie norteamericana muy reciente, True Blood (HBO, 2008), todavía en emisión, y en todo el universo ficcional que orbita a su alrededor. La diferencia entre los productos culturales en sí y las piezas publicitarias encargadas de promocionarlos –como ya vio premonitoriamente Adorno- se disuelve en un continuo cross-promotional, que tiende a enmascarar también los límites entre las estrategias corporativas y las intervenciones del fan.

Formes de teatre breu al País Valencià en el segle XVIII

Estudi i anàlisi de la supervivència del teatre autòcton, dels seus espais informals, autors i títols, durant el segle XVIII i inicis del XIX.

El canvi semàntic a propòsit de enze, enza: estudi del lèxic d’Enric Valor

Estudi de l’evolució semàntica de enze, enza i de les unitats fraseològiques en què participa, des de les primeres atestacions escrites fins als usos contemporanis en català. S’hi té en compte l’evolució dels altres derivats romànics del llatí INDEX, -ICIS. S’hi aplica una anàlisi d’orientació cognitiva i es fonamenta l’estudi en l’aprofitament de corpora textuals (antics i contemporanis), dins dels quals hi ha l’obra literària i gramatical d’Enric Valor.

Pràctica 9: Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'entorn escolar

Les conseqüències educatives del desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i de la utilització d’aquestes als centres escolars és objecte d’un intens debat per la influència que tenen en el desenvolupament infantil. En l’etapa de 3 a 6 anys, els aspectes emocionals i de relació amb els iguals són fonamentals per a l’evolució dels xiquets i xiquetes; per aquest motiu l’ús de les TIC ha de fer-nos reflexionar sobre les interaccions socials que es generen o s’esbiaixen, a més d’analitzar la capacitat d’utilització d’aquestes, de forma creativa i responsable. En l’entorn escolar, les TIC es poden usar simplement per a transmetre informació totalment elaborada i fomentar una resposta passiva o repetitiva de part de l’alumnat o, per contra, la utilització de les TIC pot convertir-se en un instrument significatiu en el procés d’aprenentatge infantil. La presència i el impacte de les TIC és una realitat en la vida social i per aquest motiu també les trobem en l’àmbit educatiu. Una anàlisi rigorosa del seu ús serà fonamental per a fomentar un desenvolupament social i cognitiu adequat en els xiquets i xiquetes.